Diario del Alto Aragón. (Huesca) 12/02/08
Jaume Casas
San Martín recrea el exilio republicano y los campos nazis en su último libro

El profesor del IES Bajo Cinca, de Fraga, Josep San Martín Boncompte, ha publicado un nuevo libro, 'Memòria d'exilis i retorns', publicado por la editorial Pagès Editors de Lleida. La presentación del libro al público tendrá lugar el 28 de marzo en Lleida y el 21 de abril en Fraga.
Tal como refleja su título, 'Memoria de exilios y retornos', el libro aborda la memoria de los españoles que padecieron el drama que supuso para ellos la guerra civil, el exilio a Francia y, en algunos casos, la deportación a los campos de concentración nazis y la represión franquista. San Martín lo hace además rozando la biografía y en un tono intimista, ya que lo que cuenta en el libro son las propias vivencias de su padre y su tío “l'oncle Manolo”, que fue uno de los españoles que conocieron de primera mano el drama del campo de exterminio de Mauthausen.
En el libro se entremezclan los testimonios de ambos con las propias vivencias del autor, que decidió recorrer y visitar los mismo lugares por los que pasaron su padre y su tío, “por eso es una memoria de exilios y retornos, porque entremezclo el exilio real que padecieron ellos, a partir de las historias que me contaron y de algunos escritos que conservo, con mis propias sensaciones y mis propias vivencias cuando decidí emprender ese viaje al pasado, para conocer los lugares donde sufrieron, en ese doloroso camino de la derrota, del exilio y de la deportación”, señaló el autor de 'Memòria d'exilis i retorns'.
Aparte de la pequeña crónica familiar e íntima, 'Memora d'exilis i retorns', quiere ser también un toque de atención, “una llamada de alerta para que no se olviden estos episodios del siglo XX, uno de los más crueles de la historia de la humanidad, que, aunque parezca mentira, se siguen repitiendo en Bosnia o en Palestina”.
Y es que la memoria del exilio y de los campos de concentración sigue muy presente en Josep San Martín, que actualmente, es el delegado en Aragón de la asociación Amical de Mauthausen, que desde el año 2005 organiza un viaje escolar anual para visitar este antiguo campo de concentración y exterminio, en el que estuvieron prisioneros muchos españoles. Estos viajes se iniciaron con motivo del 60 aniversario de la liberación de Mauthausen, y participaron alumnos del IES Bajo Cinca de Fraga.
Este año habrá una nueva edición, lo que supondrá la cuarta ya, y San Martín volverá a Mauthausen y a Gusen junto con los alumnos de primer curso de Bachillerato del instituto fragatino y de otros diez institutos españoles, entre ellos el de Tamarite de Litera. “El objeto de este tipo de viajes es mantener viva la memoria de lo que fue el exterminio nazi y los sufrimientos que padecieron sus víctimas en aquellos campos del horror. Recordar para no repetir semejantes atrocidades”, ha recordado San Martín.

Josep San Martín es el autor de novelas como 'Joan Majoles' (1994) y 'Crònica d'un crepuscle' (2000), y del libro de poesía 'Reculls d'incerta vida', obra por la que obtuvo el galardón Guillem Nicolau que otorga el Gobierno de Aragón a obras de escritores aragoneses escritas en catalán. Es, por lo tanto, su cuarta obra en catorce años. San Martín espera que “ahora, a punto de jubilarme como profesor, pueda dedicar más tiempo a esta pasión de escribir y contar cosas”.

(Diario del Alto Aragón: 12/02/2008)

Inici de pàgina.

Per tornar a la pàgina inicial fes clic aquí .

Novel·la: "Crònica d'un Crepuscle"

Revista: "@quí IES Bajo Cinca" nš3 - juny de 2000
Judit Mulet Vendrell, professora de Català

Crònica d'un crepuscle és la darrera novel·la de Josep San Martín; l'anterior, Joan Majoles, l'havia publicada l'any 1994. El camí cap a la creació literària, però, l'inicia l'any 1990 quan, a la Nit Literària Andorrana, el seu recull de contes Tistaina...un somni? , és guardonat amb el premi Sant Carles Borromeu de Contes i Narracions.
La seva trajectòria literària inclou també la poesia i el 1999 guanya el premi Guillem Nicolau amb Reculls d'incerta vida.
Crònica d'un crepuscle explica en dos temps com es va acabant la vida d'un poble, Montalb, condemnat a desaparèixer sota les aigües d'un pantà. Els dos temps corresponen a l'abans i al després de la consumació del projecte.
El present el relata l'Andreu, l'avi, que no es resigna a abandonar el poble fins al darrer moment i que demana, com qui sap que no hi ha indult, un darrer desig abans de marxar definitivament:" si hi sóc a temps, i això no és tot ple d'aigua , enterreu-me al cementiri de Montalb".
L'estada de L'Andreu al poble és un passeig nostàlgic pels records, però sense angoixes ni agonies, és la voluntat d'un home sol d'allargar a través de la seva presència la pervivència del poble.
El passat són més de dotze anys de lluita, des que el Guillem, el nét de l'Andreu, sent per primer cop la notícia al cafè, fins que la Núria publica en un article la inauguració de l'embassament.
Durant tots aquests anys de vida al poble la voluntat per evitar la sentència anunciada es converteix en l'interès fonamental dels seus habitants. Els més joves, el Guillem, el Jordi, la Núria, la Mireia, el Daniel, la Montse, el Pau, l'Esteve; es fan grans enmig de la reivindicació i la defensa del poble, uns amb més energies, altres amb menys.
Pels més grans, s'obre un camí ple d'incerteses, al llarg del qual alguns hi deixen família, feina, arrels, somnis,...
I mentre, la novel·la parla també de les relacions entre pares i fills, del primer amor, del valor de l'amistat, de la lluita social i política, de les desil·lusions... i acaba amb un crit d'esperança: "que el nostre sacrifici no sigui inútil" .

Revista: "@quí IES Bajo Cinca" nš3 - juny de 2000 (pàgina 11)

L'escriptor Josep San Martín

Revista: “Fes-la teva” nº11- pàgines: 9 y 10 - Juny 2007
(Comentaris dels alumnes de 4t ESO després de la visita de l'autor a l´Institut Guindàvols de Lleida el febrer de 2007)

Nerea Polo:
“El passat dilluns, 5 de Febrer, va venir al'Institut l'escriptor Josep San Martín, es va mostrar molt amable i no va tenir cap problema en contestar totes les preguntes que li vam formular. Ens va explicar les emocions que sentia en escriure el llibre. Ens va explicar també que es treia hores de vacances i de dormir per poder escriure els llibre ja que durant el dia fa l'ofici de professor. El que més em va cridar l'atenció va ser la felicitat que se li reflectia a la cara quan un alumne li feia una pregunta, se li notava que estava orgullós que totes aquelles hores de treball havien estat recompensades al veure que tant havia agradat els seus llibre. Ens comentà que quan acabà el llibre va haver d' esperar bastant temps per saber si el seu llibre havia convençut l'editorial, en definitiva vam trobar molt simpàtic l'escriptor i esperem llegir aviat el seu pròxim llibre.”


Cristina Pena:
Entrevista:
–Quan vas saber que volies ser escriptor
?
–No es pot saber exactament quan saps que vols ser escriptor, comences a escriure coses inventades i desprès d'un llarg temps t'adones que ja has escrit una novel·la o un llibre i només et falta publicar-ho.
–La vida com escriptor té rutina?
–No té gaires raons per tindre rutina. Encara, que a vegades, per a inspirar-se o tindre inspiració; escoltar música que li agrada molt i que li conforta per pensar e inventar-se idees noves e interessants. I també, es donà un temps llarg de descans; després d'haver relatat una novel·la i finalitzar-la amb un bon resultat obtingut.

La meva opinió és que m'ha semblat una activitat interessant, amena i molt divertida. I també, m'ha impressionat una mica; quan m'ha firmat i m'ha fet una dedicatòria; un autor amb una mica de fama. Jo crec, que s'hauria de fer cada any, però això sí, amb diferents autors importants.



Mariona Miret:
“El Josep San Martín, a la nostra edat, es trobava en l' època franquista, i en la seva joventut ell no era conscient de que es prohibís el català arreu, doncs tot era en castellà, a classe, al carrer, fins i tot jugant al pati. Per ell era una normalitat parlar-lo, fins molt després no es va adonar de la repressió del català. Va començar a estudiar-lo en arribar a la Universitat, no a l'escola, doncs al franquisme la llengua era prohibida i perseguida, però el parlava a casa i amb els amics, tot i que el seu pare fos madrileny.
Després de la Universitat va dedicar-se a l'ensenyament. Va veure's involucrat en els conflictes de l'època fins a tal punt, que va militar en un grup clandestí de la resistència socio-política dels temps. D'això en fa referència al llibre Crònica d'un crepuscle, que recull memòries i records de les vivències, una barreja amb el seu toc d'imaginació tan real, que s'inspira en Montalb, poble imaginari, però que reivindica la construcció de pantans que finalment tiraren endavant, com és el cas del de Rialb o el de Bassella. Pel que fa als seus gustos i aficions, el Josep era i és un gran aficionat al muntanyisme des de ben jove, a més era del centre excursionista de Lleida, però encara li agrada ara perdre's tot sovint pels poblets i indrets encantadors i tranquils de les valls pirinenques, que tant l'han inspirat en les seves obres.
També li agrada llegir llibres, és clar, tot i que se li fa difícil triar autors o obres concretes. Llegeix assaig, poesia, i literatura francesa, i un gran autor i inspiració per ell és el Jesús Montcada, al qual admira fins al punt de considerar-lo la gran figura de la literatura catalana actual.
En Josep San Martín és un gran escriptor, bon lector, bon professor, bon muntanyista i millor persona. Es fa respectar, té aquell aire de saviesa emmagatezemada d'anys enrere, i aquella manera de fer, senzilla i raonada, tranquil·la, i un toc que només tenen alguns escriptors, per la valentia de decidir-se a escriure en la seva llengua materna i estimada, el català.”



Mª Flora Pizarro:
“L'autor ha sabut combinar molt i molt bé els personatges per així fer el llibre apte per a totes les edats, ja que molta gent es pot veure reflectida ens els diversos i variats personatges. La meva conclusió d'aquesta lectura, és que ha estat molt bona ja que el llibre m'ha enganxat des del primer dia.
El tema del llibre va ser una cosa que se li va acudir, en certa manera recorda una mica la construcció del pantà de Rialb tot i que la novel.la és inventada. Ens va dir que algunes coses que passen al llibre no estaven previstes des del començament sinó que sorgeixen quan ja l'havia començat. El títol va sortir per un altre llibre que es titula “Crónica de l'Alba” de R.J. Sender. Va trigar bastant en escriure aquest llibre “Crònica d'un crepuscle” ja que també fa de professor. Hi ha un fragment al llibre que és real, però tota la resta és imaginari.
És un escriptor al qual li agrada que li diguin les opinions, les coses bones o dels defectes, perquè li serveix de molt. Es deixa portar per la imaginació, ell mateix pateix les morts o tots els problemes que passin (siguin bons o dolents) de la història , mentre escriu. Hi ha cops que ha de deixar d'escriure una mica, per relaxar-se. Quan acaba d'escriure un llibre li agrada descansar, no tornar a escriure fins que passen un mesos.
Escriure un llibre no és difícil solament necessites temps per pensar i escriure'l.
La meva opinió és que ha estat una visita molt interessant i he après moltes coses.”

Revista: “Fes-la teva” nº11- pàgines: 9 y 10 - Juny 2007

Diario del Alto Aragón. (Huesca) 11/04/00
Jaume Casas
"El Progreso, muchas veces se cobra sus víctimas"

El escritor fragatino, Josep San Martín Boncompte, presentó en Fraga su última novela "Crònica d'un Crepuscle", en la que aborda la problemática de los pueblos anegados por la construcción de un pantano. El acto tuvo lugar en el salón de actos del Palau Montcada. El libro ha sido editado en Catalán por la Editorial Pagès Editors de Lleida. "Crònica d'un crepuscle" narra en tono intimista, las vivencias de un abuelo y su nieto, vecinos de Montalb, un pueblo imaginario del Pirineo leridano, condenado a desaparecer bajo las aguas de un pantano.
El libro invita, en su lectura, a reflexiones diversas y colaterales a la trama principal. Así se plantea la relación de los hombres y los seres humanos con sus raíces, con sus pueblos de origen, relaciones que se van perdiendo en la sociedad moderna, cad vez más nómada merced a la tan manida movilidad laboral geográfica. San Martín invitaba, en la presentación, a reflexionar sobre la necesidad de humanizar la actual sociedad en el inicio de un nuevo milenio: "Hay que plantearse que estamos en el crepúsculo de una sociedad que llega a su final. Una sociedad, la del siglo XX, en que el progreso ha sido cada vez más inhumano, y ha tenido menos en cuenta a las personas, a los individuos. Hay que reflexionar si es positivo un progreso que condena a sacrificios personales como el tener que abandonar tu pueblo a la fuerza. A cada crepúsculo le sigue un nuevo día y tenemos que intentar que en este nuevo día se cuente más con las personas y con los sentimientos".

Diario del Alto Aragón. Contraportada: "LA ENTREVISTA" (11/04/00)

La Mañana (Lleida) 11/04/00
"Crònica d'un crepuscle" narra la desaparición de un pueblo.

El profesor de lengua castellana del Instituto Baix Cinca de Fraga, Josep San Martín, presentó ayer su última novela Crònica d'un crepuscle (Pagès Editors), en un acto en el que el concejal Francesc Pané invitó a una reflexión sobre el futuro que les espera a pueblos como Rialb, Bassella, Santa Liestra o tantos otros que un día fueron condenados a dejar de existir.
Crònica d'un crepuscle es la narración de los últimos años de vida de un pueblo: Montalb. La novela toma como hilo conductor a la gente de este pueblo y Josep San Martín entrelaza esa realidad de un pueblo que se consume lentamente con las alegrías, tristezas, el amor y las luchas de los jóvenes y la gente mayor del lugar. Para su autor, también se trata de una reflexión sobre los pueblos que han sido condenados a desaparecer y al sacrificio que esto representa para sus habitantes. La temática recuerda a los trabajos de Jesús Moncada.

La Mañana (Lleida) - Secció Ocio y Cultura página 50. (11/04/00)

Diari Segre (Lleida) 13/04/00
J.Díaz
Presentación en Fraga de la novela "Crònica d'un crepuscle"
Josep San Martín reflexiona sobre la sociedad del siglo XXI.

En Crònica d'un crepuscle, San Martín aborda la situación de los pueblos condenados a desaparecer bajo las aguas de un pantano, en este caso el de Montalb, un pueblo imaginario del Pirineo leridano.
Sin tomar partido, entre los pro y anti pantano, cuestión que siempre está presente en la actualidad informativa con cuestiones como Santa Liestra, Jánovas, Biscarrués, etc., el autor pretende plasmar y analizar esta problemática desde el punto de vista de las personas que se ven condenadas a abandonar el pueblo que les vio nacer, en este caso el "avi" Andreu y su nieto Guillem.
En un tono intimista, casi de diario personal, San Martín nos invita a reflexionar sobre sus vivencias, sus recuerdos y la angustia que les produce a estos personajes la desaparición de su pueblo.
Además de la reflexión sobre los sacrificios personales que impone el progreso colectivo, San Martín invita al lector a reflexionar sobre el futuro de la sociedad. Considera que el final del siglo XX marca también el crepúsculo de una forma de vida y el nacimiento de una sociedad que debe basarse sobre todo en la persona, en el ser humano.
En el acto estuvo presente la concejala delegada de Cultura en el Ayuntamiento de Fraga, Rosario Jiménez, quien destacó la calidad de San Martín.

Diari Segre - Lleida. Revista Semanal de las Comarcas de la Llitera y Baix Cinca, página 7. (13/04/00)


Inici de pàgina.

Per tornar a la pàgina inicial fes clic aquí .